1.
església
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat de seguidors de Jesucrist. Els pares de l'Església. Els manaments de l'Església. Reconciliar-se amb l'Església. església militant Conjunt dels fidels vivents. església primitiva Església dels apòstols. església purgant Les ànimes del [...]
església
|
2.
episcopalià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'Església anglicana organitzada jeràrquicament sobre la base de l'autoritat dels bisbes. Església episcopaliana. Membre de l'Església episcopaliana. [...]
|
3.
concelebrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diversos ministres de l'Església, celebrar junts (la mateixa acció litúrgica). [...]
|
4.
consueta 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llibre de consuetuds, costums, pràctiques, d'una església, d'una corporació, etc. [...]
|
5.
desendolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el dol (a una església, un edifici públic, una habitació, etc.). [...]
|
6.
campaneria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Toc de campanes. Conjunt de les campanes d'un campanar, d'una església, etc. [...]
|
7.
empal·liar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guarnir amb domassos, tapissos i altres ornaments. Empal·liar una església, un balcó, una casa. [...]
|
8.
rectoria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec del rector d'una església. Oficina i habitatge del rector d'una església. [...]
|
9.
gal·licà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'antiga Església de la Gàl·lia, a l'Església francesa o als gal·licans. Partidari d'una certa independència de l'Església francesa respecte al papa. [...]
|
10.
delmari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc., tenien dret a cobrar delme. [...]
|